La Universitat Catalana d’Estiu 2019 de Prada de Conflent escalfa motors


La Universitat Catalana d'Estiu 2019 comença a concretar detalla. La que serà la 51a edició tindrà lloc del 16 al 24 d’agost del 2019 i durà el lema: Un alè d’esperança a Europa. El catedràtic d’història contemporània Jordi Casassas serà el president de l’equip rector. A la Universitat Catalana d’Estiu s’apleguen cada any, a la segona quinzena del mes d’agost, estudiants, professors i ponents que comparteixen una mateixa llengua i que són conscients de formar part d’una realitat nacional.

La Universitat Catalana d'Estiu té lloc al Liceu Renouvier, de Prada de Conflent, Catalunya del Nord). Es troba a uns 50 Km de Perpinyà i de Puigcerdà. Hi podeu arribar pel vostre compte en cotxe (disposen d’aparcament al recinte) o en tren, podeu consultar els horaris a www.renfe.com, www.sncf.com i voyages-sncf.com. A més organitzem un servei d’autocars Barcelona-Prada-Barcelona i València-Prada-València, que es contracta conjuntament amb la matrícula.

L’allotjament dels alumnes és al Liceu Renouvier i a l'Alberg Pau Casals–Canigó.

PROGRAMA

- La situació del boscos als Països Catalans

Coordinador: Dr. MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona) del 17 al 20 d’agost 2019.

L’objectiu del curs és presentar l’estat dels boscos actuals—on som i cap on anem—, des d’una perspectiva àmplia i essencialment social. Els boscos estan en expansió arreu dels Països Catalans. Tot i que hi pot haver opinions que van en direcció contrària.

- Futur, present i passat de la Taula Periòdica dels elements

Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 24 d’agost 2019.

Fa 150 anys que el químic Dmitrij Mendelejev ideà ordenar els elements coneguts aleshores construint el que coneixem com la Taula Periòdica. Uns anys després, amb el naixement de la física quàntica i, com a conseqüència la teoria atòmica, ara entenem per què els elements ordenats en una columna tenen propietats semblants. En el curs descriurem aquestes característiques dels elements i veurem com la física quàntica ens en dóna l’explicació. Com també, com podem treure’n informació de les propietats químiques i físiques dels elements i materials: per què els imants més comuns són d’òxids de ferro? Amb quins elements podríem construir memòries dures? O Q-bits? Què podem preveure de la Taula Periòdica del futur?

- El perill de les pandèmies

Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona) del 17 al 20 d’agost 2019.

Amb motiu del centenari de la grip espanyola i el cinquè aniversari de l’ebola, tractarem del perill de les pandèmies al segle XXI. Com a societat hem d’estar mentalitzats de què suposa aquest perill, en un moment de gran mobilitat demogràfica entre continents i podem parlar de malalties infeccioses emergents com ara les febres hemorràgiques, els virus zika, chikungunya, ebola o dengue. Quines precaucions cal que prenguem? Quins protocols sanitaris hi ha previstos davant de la declaració d’una pandèmia? Estem preparats per a detectar-ne la manifestació?

- Cap on va l'economia?

Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost 2019.

Fa vint anys de l'euro i trenta de la caiguda del mur de Berlín amb l’economia de mercat i Occident guanyant la lluita econòmica. Amb el creixement dels països emergents des del 2000 fins al 2019, els blocs occidentals perden protagonisme i el món anglosaxó es tanca. Vivim en un món VICA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) on la nova revolució industrial ja altera les coordenades mentals i laborals. El curs cerca reflexionar sobre el món que ens arriba, quin paper hi tenen els Països Catalans, la UE i Occident i aprendre com funciona l’economia avui, des d’una vessant macro, micro i internacional.

Dia 21: Cap on va l’economia? per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (UB)
Recursos humans i el nou món laboral per MONTSE CRESPÍ i VALLBONA (UB)

Dia 22: Economia crítica i globalització per JORDI BUSQUET i DURAN (URL)

Dia 23: Com funciona l’economia avui? per JOSEP AINAUD i ESCUDERO (UB)

Dia 24:Sense projecte econòmic no hi ha projecte social. Anàlisi de cas per MANEL PLANA i FERRAN (UdL)


- Els drets fonamentals: conceptualització jurídica i implicacions actuals

Coordinadora: Dra. EVA PONS i PARERA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost 2019.

El reconeixement i la garantia dels drets fonamentals és el resultat de lluites històriques de signe emancipador. Malgrat els avenços en el reconeixement jurídic formal dels drets, els processos polítics recents—tant a Catalunya com en l’àmbit europeu i estatal—han tornat a posar en primer pla la qüestió de la defensa dels drets fonamentals, entesos alhora com a projecció de la dignitat humana i com a condició per a l’expressió col·lectiva d’una ciutadania democràtica. El curs de dret proposa, a mode de brúixola per a orientar-se entre les narratives en conflicte, retornar als conceptes bàsics dels drets fonamentals i comprendre’n les implicacions actuals i futures.

Ponències:

La teoria dels drets fonamentals
Les garanties dels drets i la crisi actual del recurs d’empara
La llibertat d’expressió
El dret de reunió i manifestació
Els drets de participació política
El dret a la tutela judicial efectiva, en la perspectiva del Tribunal Europeu de Drets Humans
Debat sobre l’estat actual dels drets civils, polítics i socials


- Nació i Estat

Coordinadors: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i Dr. XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 21 al 24 d’agost

La discussió sobre la naturalesa de la nació i de l’Estat i les seves relacions entretingué prou els pensadors catalans del segle passat. A part de les postures polítiques, més «de dretes» o «d’esquerres», anaren guanyant pes sobretot les posicions que feien de Catalunya una «singularitat», un «exemple», un «model» o un «laboratori» que resoldria definitivament un «problema polític», problema que no era pas el de la sobirania i la llibertat pròpies, sinó el «problema hispànic», el «problema polític modern», «l’Europa dels pobles», «la relació del catolicisme amb el poder», «l’emancipació colonial», «l’autodeterminació de les nacions en el marc de la Internacional obrera» o «la crisi de la Unió Europea»… Ras i curt: més fugir d’estudi i donar lliçons a Espanya i al món sencer que no pas encarar-se amb el fet i les raons de la pròpia manca de llibertat i de sobirania. Des d’avui estant, no és sobrera una mirada a algunes interessants o interessades aportacions que encara s’aprofiten per a justificar tant renúncies com aspiracions.

Professors: XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià) i JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona)

- Del Sometent als Mossos d'Esquadra: policia i ordre públic a la història de Catalunya del 17 al 20 d'agost 2019.

Com s’ha organitzat la defensa d’allò que avui en diem ordre públic a Catalunya? L’estudi de les diverses formes de control de la societat i de les formes de delinqüència i dissidència social diuen molt sobre l’organització d’una societat, el seu sistema legal i també ideològic. Per això, farem una repassada a la seva evolució des de l’edat mitjana fins al dia d’avui, quan la policia és discutida i qüestionada.


- Postguerres (1652-1939) del 21 al 24 d'agost

Dins dels Països Catalans—i podríem dir Europa—, el Principat ha estat el territori que més conflictes bèl·lics ha viscut al llarg de la seva història: guerres civils, d’ocupació, de separació… Tenim estudis sobre totes elles, però no sobre les seves conseqüències. La postguerra del 1939 disposa de més informació que les altres, però la seva comparació i comprensió poden donar-nos claus explicatives noves sobre l’evolució històrica del país.

L'evolució de les normes i les actituds lingüístiques.

Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI i CANYELLES (Universitat de les Illes Balears) del 21 al 24 d’agost

Enguany l’àrea de Llengua de la Universitat Catalana d’Estiu estarà dedicada a l’evolució de la llengua catalana en temps recents. D’una banda analitzarem l’evolució de les normes lingüístiques (gramàtica, lèxic, models de llengua) i d’altra banda l’evolució de les actituds lingüístiques dels parlants, posant una atenció especial en la relació entre la realitat sociolingüística i les actituds lingüístiques.

- Lectures i interpretacions dels clàssics medievals, II del 17 al 20 d'agost

Des que, a mitjan segle xix, es va iniciar un programa de recuperació d’autors i obres catalanes medievals, la visió que se n’ha ofert ha evolucionat substancialment, gràcies a nous coneixements i canvis en les interpretacions. El curs proposa constatar aquesta evolució, alhora que es farà èmfasi en les interpretacions més actuals, d’acord amb la nova i recent Història de la literatura catalana. Després d’una primera edició dedicada a autors com Jaume I, Bernat Desclot, Bernat Metge, Ausiàs March, Joan Roís de Corella o Joanot Martorell, enguany hi parlarem de Cerverí de Girona, Ramon Muntaner, Pere ‘el Cerimoniós’, Jordi de Sant Jordi i el Curial e Güelfa.

Ponències:

Cerverí de Girona, al servei de la Corona
La Crònica de Ramon Muntaner
Pere ‘el Cerimoniós’ i la seva Crònica
El revival trobadoresc de Jordi de Sant Jordi
Els enigmes del Curial e Güelfa


- Transmedialitat. De l'edat mitjana al segle XXI: la transmissió i interpretació de la lírica medieval (text i música) del 21 al 24 d'agost 2019.

Aquest curs proposa una reflexió sobre la transmissió i la recepció de la literatura i música medieval a la societat contemporània. Al llarg de les sessions s’abordarà des de diferents perspectives quin és l’impacte de la literatura medieval de tradició oral (amb música) en els sistemes actuals de transmissió de la informació inscrits en el món digital 2.0 i la seva recepció.

Ponències:

Transmissió i apropiació de la literatura oral medieval avui en dia
Interpretació de la música medieval. Punts de vista i metodologia
La contemporaneïtat de la música medieval
Transmissió i Assimilació avui dels repertoris medievals: cinema, música i literatura
Què fer i com? Debat obert


- Música i exilis. Pervivència i resistència i identitat en la creació musical.

Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost 2019.

Els músics de diferents cultures han donat respostes relacionables als conflictes i situacions anàlogues. Els contextos d’opressió, revolta o exili, han generat respostes en les arts que poden tenir uns trets relacionables encara que provinguin de diversos contextos socioculturals: posicionaments explícits amb creacions dirigides a actituds de resposta o exilis interiors com també exteriors. El cas català no n’és pas una excepció.

- Pensament feminista: de la ciutat de les dames a la república de les dones.

Coordinadora: Dra. NÚRIA SARA MIRAS i BORONAT (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d’agost 2019.

Els orígens del pensament feminista se solen situar al segle xviii; no obstant això, una de les seves obres pioneres data del segle xv: La ciutat de les dames (1405) de Christine de Pizan. Recordarem la base de les idees i el moviment feminista recuperant-ne figures clàssiques i introduint-ne de contemporànies.

Ponències:

On són les dones? Metodologies per una historiografia de les idees inclusiva
Pioneres: Christine de Pizan, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft
Una dona no és, es fa. Simone de Beauvoir i Betty Friedan
Un feminisme del 99 %? Angela Davis, Gloria Anzaldúa, Vandana Shiva


L’àrea es completarà amb el taller Fight like a girl! Feminisme nòrdic i master suppression techniques, a càrrec de Sònia Estradé (UB, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, Assemblea Feminista).


Comentaris

Entrades populars